Angkor: dia 2

Una hora despres de l'arribada del Miguel del Temple Bar, un servidor es llevava per intentar observar les mitiques sortides del sol d'Angkor. La intencio era fer uns quants quilometres mes i arribar fins al mes tranquil Sra Srang, pero la ineficacia asiatica ho va impedir. I es que malgrat haver-ho parlat el dia anterior a l'hotel i acordat en l'hora que ells van dir (mes d'hora del que jo havia calculat), va ser impossible aconseguir una bici a les 5 del mati. Les bicis de l'hotel non les gestionen ells directament i no sabien on estaven les claus, aixi que despres de 15 minuts veient com el tio intentava inutilment petar el candau amb unes alicates, vaig decidir anar a donar una volta per una Siem Reap immersa en l'obscuritat i nomes iluminada pels vehicles que anaven passant. Ni amb la promesa de pagar 1$ a un mototaxi si m'aconseguia una bici la vaig aconseguir (tots els llocs estaven encara tancats i nomes les motos i els Tuk Tuks s'oferien a portar a la gent), aixi que a les 6 tornava a l'hotel, hora que en teoria obria el negoci de bicis. La meva produccio al blog del dia 23 es va fer en aquest moment, mentre esperava inutilment a que el responsable aparegues tot i les promeses del mestre de l'hotel. Finalment a les 6:45 vaig desistir, anar a repetir l'esmorzar del dia anterior i a les 7:10 llogar una bici a un altre local que ja havia obert. Per sort o per desgracia el dia s'havia llevat ennuvolat, aixi que tampoc hauria vist gran cosa.
Al meu ritme sense presses pero sense pausa vaig fer el segon dia el circuit llarg, algunes incursions a temples menors perduts en mig de la vegetacio, la visita al mes llunya Banteay Samre i alguna volta per les zones habitades del West y East Baray per veure una mica mes d'aprop la realitat cambodjana i no limitar-me nomes a les visites als temples. Cami de Sras Srang vaig aturar-me a les cinc torres de Prasat Pravan i al perdut enmig dels camps d'arros Bat Chum. Vorjant ja el llac un arriba al tambe magic Pre Rup i seguint la carretera s'arriba al East Mebon, que destaca per les figures ben conservades d'elefants en les seves cantonades, aixi com altres figures animals. El cami fins a Banteay Samre es d'uns 6 km, pero realment val la pena per veure un dels temples probablement mes ben conservats. A mes el cami per l'East Mebon esta ple de cases on viu gent i alguna que altra parada d'artesania, pero sense l'estres persecutori de les zones mes turistiques. Les vistes a les grans extensions de camps d'arros, pradera i un turo selvatic al fons son a mes espectaculars. Ja de tornada al gran circuit, van venir el Ta Som i el curios Neak Pean. Aquest ultim no es un temple, sino una piscina central que de manera intel.liegnt abastia a quatre piscines en cada costat (respectant sempre la simetria imperant en les seves construccions). Una illa esculpida al centre i les boques animals i humanes que abastien a les quatre piscines externes li donen l'interes arquitectonic. En aquest punt a mes es comença a agrair ja alguna cosa diferent a un temple mes.
Davant Neak Pean, enmig de la selva, es troba Krol Ko, la magia del qual va ser poder estar jo sol en ell descansant sense veure ni sentir cap turista. Preah Khan es una de les contruccions mes gran del conjunt i tambe val la pena visitar-lo, millor entrant per la menys transitada porta est. Prasat Prei es un altre temple perdut enmig de la vegetacio i mes ben conservat que Krol Ko.
Ja bastant mermat de forces vaig posar rumb de tornada cap a Angkor Thom, aturant-me nomes a Krol Romeas, que com el seu nom diu, semblen unes runes romanes del poc que s'hi conserva. Passant de nou per Bayon, vaig girar per la pista que porta al West Baray, recorrent pels seus polsegosos camins una zona encara mes autentica, on ja ningu venia res al turista i nomes les cares de sorpresa i salutacions rialleres dels nens marcaven el meu pedalar. Tombant de nou cap a Angkor Wat tenia tres opcions: tornar a l'hotel despres de 60 km en ple sol, o aprofitant que quedaven un parell d'hores repetir algun temple (que vaig descartar al veure les masses que hi havien a la tarda en aquella zona) o anar en busca del Sheeva perdut. Pero aquesta historia mereix un post apart.