Cami a Saigon via Dalat

El mati a la vora del llac Lak va servir per veure la sortida de sol envoltat de porquets, vaques, gossos i elefants, mentre un donava la volta pel poble ja amb llum del dia. Nosaltres no ha vam fer pero Mr Duc tambe ofereix passejades per elefants (que si naden pel llac) o tours amb kayak. Com el dia havia de ser llarg, nosaltres vam sortir amb el Gio d'hora cap a Dalat, un trajecte panoramic de 150 km i tres hores i mitja que es van acabar fent pesades.
Dalat es la ciutat mes turistica de les terres centrals, malgrat que tampoc es veien les aglomeraciones d'altres llocs. Des d'alla es poden fer excursions en moto per les regions dels voltants. La ciutat presenta una arquitectura mes afrancesada i la gent vesteix de manera mes kitsch. No la vam viure de nit, pero des de la rotonda central un carrer que puja esta ple de bars i tambe es veia una discoteca. La nostra estada a Dalat es va veure marcada per dos condicionants: les motxil.les i la pluja. Aixi que en comptes d'agafar el bus nocturn cap a Saigon com teniem previst, vam agafar el de les 4 de la tarda, retallant la visita a Dalat. Motxil.les a sobre vam veure una mica el centre, el llac central i els jardins botanics, moment on va caure una tempesta de dues hores que ens va deixar alla incomunicats (es podia sortir, pero l'empapada hauria estat maca). Com no parava finalment vam haver de tirar endavant, trucar a un taxi que no tenia ni para d'angles i anar a l'estacio, a degustar el dinar mes barat fins ara: 3 euros els tres i provant crec la carn de gos (no tenim la certesa, pero...).
Les set hores en bus a Saigon van ser menys pesades de l'esperat, malgrat els continus videos insuportables de karaoke vietnamita i el conductor mes suicida que ens ha tocat. Finalment a les 11 de la nit arribavem al centre backpacker de Saigon, ple de vida, bars, restaurants i prostitucio no encoberta (impacten els nombrosos iaius occidentals acompanyats de joves asiatiques). La mala sorpresa, que a pesar d'haver trucat abans, ens haviem de buscar hotel, que per sort no vam tardar en trobar.