Halong Bay

Preciosa bahia d'aigues verd esmeralda saltejada per increibles formacions rocoses carstiques conformant un conjunt maravellos de 3000 illes podria ser una descripcio d'una guia turistica sobre la bahia d'Halong. Candidata a ser considerada com una de les 7 maravelles naturals del mon i lloada per la majoria de visitants, la veritat es que a nosaltres Halong Bay ens ha decebut. Havia de ser probablement la visita estrella del nostre viatge i certament n'hem sortit amb un regust amarg. Clar que la culpa no la te la bahia en si, efectivament probablement preciosa en d'altres temps passats, sino l'efecte de l'home i el poc respecte que mostren els nord-vietnamites tant per la natura com pel turista.
Halong bay es una bahia del mar de la China que queda al nord-est del Vietnam. La seva bellesa unica es deu a les nombroses illes calcaries cobertes de vegetacio i les coves que forma l'erosio de l'aigua, que constitueixen l'objectiu de milers de fotografies al dia... Pero la pena esta quan un mira cap a l'aigua "verd esmeralda" i descobreix un abocador d'escombraries degut als nombrosos vaixells turistics que avui en dia recorren les seves aigues i les tambe molt nombroses cases flotants de pescadors. Tanta porqueria no nomes fa perdre la magia del lloc, sino que atrau a nombroses meduses (algunes les mes grans que he vist mai), que fa poc aconsellable el bany fins i tot en zones que aparentment semblin mes netes.
Si a aquest lamentable fet li sumem un tour organitzat de 3 dies i 2 nits bastant desastros, logicament no sera Halong Bay el millor record del nostre viatge. El promes recorregut per la mes llunya bahia de Bay Tu Long (ultima esperança meva per veure algun raco net) no el vam fer, les esperes van ser interminables, recorreguts en autobus sobrecarregats, constants canvis de vaixells entre gent de diferents tours, menjar exactament igual tots els dies, un kayak de mitja hora al capvespre molt fluix (i a sobre havent-me de discutir perque el pogues fer sol al no tenir parella) i la impossibilitat del bany van marcar negativament el viatge. Per mes inri la meva camara se'm va espatllar en el cayac, motiu pel qual han deixat d'apareixer fotos al blog. tampoc vam estar de sort perque lanit al vaixell ens toques amb algun grup d'estrangeres amb qui intentar lligar: tot parelletes i nosaltres, ja que les dues franceses que haviem conegut al dinar, les van canviar de vaixell. El temps sempre ennuvolat i a ratxes plujos tampoc va acompanyar.
No tot pero va ser un desastre. Les vistes de la bahia (sense mirar a sota) son maques. Les coves carstiques son bastant espectaculars (per algu que no hagi estat a Eslovenia, malgrat que aqui es podia tirar almenys fotos). La nit a la bahia sobre el vaixell, molt tranquila, es una experiencia recomenable, malgrat que hauria estat millor si haguessin tingut un bon whisky a saborejar a la coberta. Si la mar esta calmada el descans esta assegurat, de fet es la nit que he dormit millor, tant que es veu que a mitja nit van entrar a donar els comandaments de l'aire acondicionat i jo ni me'n vaig enterar. Total que a mitja nit em llevo amb un fred que pelava, veig l'aire ences i el comandament, i sense entendre res, l'apago i segueixo dormint (vaig arribar a pensar que em vaig adormir sobre d'ell i el vaig encendre en algun moviment), fins que al dia seguent em van explicar el que havia passat.
El segon dia el vam passar a Cat Ba, l'illa mes gran amb diferencia. Alla vam fer un trekking de dues hores pel parc natural, que a pesar de la pluja torrencial, va ser el millor del tour. Unabona suada sota la pluja, vistes increibles a la costa i l'interior de la selva i creuaments amb aranyes, que em van recordar els temps d'Australia, i algun altre animalo de muntanya. Per la tarda (lliure) vam anar a donar un volt per Cat ba City, on teniem l'hotel. Un refresc a la platja (primera que veiem) plena de vietnamites, volta pel passeig maritim, llogar una barca de pescadors per donar una volta per l'autentica ciutat flotant del port i algunes illes del voltant i intent (infructuos) de que un vietnamita m'arregles la camara. En ben sopat, volta pel barri vermell del port (sense fer res marranots) i un parell de copes en bars bastants xul.los del passeig maritim (especialment recomenable el segon amb Jack Daniel's on the rocks del bo per 1 euro).
La tornada del tercer dia va ser una insulda volta per la bahia (en comptes d'anar a llocs nous), llargues esperes pels busos, desorganitzacio maxima i arribada de nou a Hanoi a les cinc de la tarda... per sortir-ne dues hores i mitja mes tard en direccio al sud.