19 d’agost 2008

Buon Ma Thuot: la sorpresa agradable del viatge

He de reconeixer que una de les sorpreses negatives del viatge es el turisme desmesurat que hi ha aquest any a Vietnam (tothom reconeix que 2008 ha estat el gran boom). Ens esperavem un desti una mica mes exotic i fins ara ens haviem sentit atrapats en centres turistics. L'eleccio de Buon Ma Thuot en comptes de Dalat era un intent per fugir de la ruta mes tipica i ben aviat vam comprovar que haviem encertat. En el minibus a la capital del cafe, nosaltres tres erem els unics estrangers del vehicle. La ruta de tres hores i mitja va ser un constant regal als ulls de paisatge. Primer pujant per la costa, despres desviant-nos per l'interior pujant muntanyes que mostraven el canvi progressiu de vegetacio de la selva costera al bosc de mitja alçada i finalment amb un inacabable altipla ple de cultius i petits turons coberts de vegetacio. La guinda al pastis una preciosa posta de sol.
Curiosament a la ciutat menys turistica no vam trobar lloc en el primer hotel elegit, la qual cosa no va deixar de ser una anecdota mes. Bun Ma Thuot es una ciutat que no te res en especial (un monument als caiguts i poc mes), pero passejar pels seus carrers, pel mercat es un plaer. Ningu parla angles, ningu persegueix al turista, un pot curiosejar tranquilament. Caminant per la nit per la ciutat la gent et mira amb curiositat i les uniques persones que s'acosten son els nens per practicar el seu angles apres a l'escola. Nomes que en comptes del Buy for me de Sapa, aqui et pregunten Hello, how are you? Malgrat estar a l'interior, la ciutat esta correctament urbanitzada (mes que Hanoi), mostra de la riquesa que l'industria del cafe ha aportat en els ultims anys a la ciutat.
Poc desenvolupada encara pel turisme, l'oferta de restaurants, fora dels hotels, es inexistent, la qual cosa va servir d'estimul per fer el primer apat autentic al carrer. Amb menys pudors al carrer que a Hanoi la veritat que tambe venia mes de gust. La manca d'idioma es substitueix per poder senyalar el que un vol (malgrat que jo vaig decidir arriscar amb un parell de coses que no sabia ben be que eren pero van resultar ser de porc) i logicament el preu final pagat va ser encara menor al que haviem estat habituats.
Pero no van acabar aqui les sorpreses de Buon Ma Thuot. Tornant cap a l'hotel buscant un gelat vam trobar el que ni tan sols pensavem buscar en aquest lloc (malgrat ser dissabte): una discoteca. Qui ens ho anava a dir que a la ciutat perduda de l'interior fariem la primera farra del viatge. Tot s'ha de dir el lloc ens va tenir bastant desconcertats tota la nit. La disco pertanyia a un hotel, pero tot el public era autocton, menys nosaltres. A l'entrar una noia identificada com a personal del local i que parlava quatre paraules d'angles, se'ns va acostar i ens va estar acompanyant i servint les copes tota la nit. En el local hi havia mes noies com ella. Logicament el primer pensament era que eren prostitutes, mes quan no ens deixaven tirar fotos a dins (si en canvi una a l'entrada) i quan uns cambrers semblaven voler-me impedir el pas a donar uan volta per la pista (mentre un segurata els va apartar i va dir que podia, incident que no vaig entendre). Pero les hores passaven i realment no es veia sortir a cap tiu amb elles. Finalment el que vam deduir (i mig confirmar preguntant) es que les noies estaven per compensar percentatges i evitar que el lloc fos un "campo de nabos" com el Plata ultimament. I es que public femeni hi havia 10 persones com a molt, mentre que nois hi havia uns quants mes. A mes, com van a comissio per beguda, ajuden a que el public begui mes (els grups de noies client tambe tenien un cambrer particular per taula). Parlant de noies locals, la veritat que no mostraven massa interes en els unics estrangers del local, cosa que em va sorprendre malgrat no ser cap dels tres Brad Pitt precisament. I sense saber cap angles, doncs poc bacalla hi ha haver per tallar. Per la resta, la musica era dance-tecno molt ballable pero increiblement fort, els vietnamites com els japos tampoc saben beure (l'ultima visita meva al bany hi havia un tiu potant a la pica, dos al lavabo i un parell de pixodroms estaven ja embussats de vomit) i als tius si que els hi cridaven l'atencio els guiris. Aqui cal fer un incis que als vietamites els hi agrada molt tocar altres tius, ho hem vist en guies que hem tingut i a la disco aqui (no estic parlant de tocar el paquet, pero si els braços, cama, panxa), la qual cosa a ultima hora amb tots borratxus en el meu cas es va començar a fer incomode, per la qual cosa vaig posar punt final a la nit una mica abans del tancament oficial a les 12 de la nit.

1 comentari:

joanda ha dit...

Ei Kus!!!

La veritat que dona gust quan pots barrejar-te entre ells, oi??? I fa molta gracia el What's your name i How are you, oi???

M'alegro que hagis pogut gaudir una mica de la gent autentica i encara no corrumpuda pel comerc

Per cert, em sap greu aixo de la pasta, sort que tampoc no ha estat tant... Jo aquesta collonera, la porto des del viatge a Turquia, i m'ha salvat de mes d'un ensurt, sobre tot a USA!