03 d’agost 2008

Arribada a Hanoi i primeres impressions

Despres d'un llarg viatge d'unes disset hores hem arribat aquest mati a la capital nordvietnamita. El viatge s'ha produit sense problemes (exceptuant l'arribada tardana dels germans Sa que s'havien adormit per voler sortir de festa la nit abans). El meu objectiu de dormir a l'avio de Vietnam Airlines per minitmitzar el jet lag s'ha assolit mitjançant un parell de Dormidines barrejades amb Chivas 12.
Aixi que a les cinc del mati hora local estavem ja a l'aeroport, on ens esperava un taxi de l'hostal. Com a les sis no podiem entrar a l'habitacio, hem anat a donar una volta i hem començat a viure l'experiencia asiatica. El que mes sorpren de Hanoi es el transit de motos, un infern de botzines continues per anar apartant la gent. La llei es la del mes fort. Els cotxes piten perque s'apartin les motos (en el trajecte de taxi no ens hem emportat cap der davant de miracle) i les motos el mateix amb els peatons. Com es impossible tenir-les totes presents, el secret esta en caminar i creuar lent els carrers i deixar que siguin elles les que t'esquivin. La persecucio al turista per vendre menjar, mototaxis o bicitaxis es present, pero de moment bastant mes suportable que a Cuba. L'unica sorpresa negativa pel moment es el fet que Vietnam esta aquest any de moda, i tot i que encara no hem vist molt turista (per l'hora que es), esta tot bastant ple, la qual cosa ens ha obligat ja a reservar mes coses de les previstes degut a que tot esta molt ple: aixi que ja tenim els trens per Sapa dema nit, empalmem a la tornada amb el tour per Halong Bay i despres marxarem ja directes a Hue (amb tren nocturn o avio encara per decidir). Tot venut per una simpatica operadora que ha mostrat molt mes interes que la resta... i amb la que intentarem quedar aquesta nit.
Ara mateix, esperant que ens donin habitacio, una dutxa, canvi de roba i a seguir descobrint la ciutat. Jordi Caus, blogspot, Hanoi. Seguirem informant.
PD: com podeu veure els accents aqui no existeixen, aixi que les croniques hauran de ser sense ells.

1 comentari:

Txes ha dit...

I recorda kuset: tot amb happy ending!